Projecte: CATALUNYA.CAT

Processed with Moldiv Projecte: Catalunya.cat

Amb motiu del Tricentenari, durant el primer trimestre, hem treballat la història, persones i alguns trets d’identitat que han configurat la Catalunya actual.

OBJECTIUS

  1. Conèixer alguns símbols d’identitat de la cultura catalana: els gegants, la gastronomia, els castellers, la sardana i a cobla, la senyera…
  1. Estudiar algunes persones rellevants que han destacat pel seu talent o pels seus títols i càrrecs, al llarg de la historia de Catalunya (Jaume I, Mercè Rodoreda, Pau Casals, Lluís Llach, Salvador Dalí, Antoni Gaudí…).
  1. Conèixer l’evolució de la llengua catalana abans del 1714 i del 1714 fins als nostres dies. Veure con en el període de la decadència la literatura popular (cançó, poesia, dites, refranys, endevinalles, embarbussaments…) va mantenir la llengua catalana i va evitar que es perdés.
  2. Saber que la Renaixença literària va ser un moviment que va fer renéixer la llengua i la cultura catalana, però també la consciència política (1830), després de segles de decadència (poesia, teatre i novel·la).
  3. Fer un recorregut, a grans trets, des de la Renaixença literària fins a la literatura actual.
  4. Constatar que la cultura popular i les tradicions han estat el suport per mantenir viva la flama de la identitat catalana: festes populars, balls, símbols, gegants, castellers, gastronomia…
  5. Conèixer algunes manifestacions culturals que han contribuït al redreçament nacional: música (Els setze jutges, músics cèlebres…), arquitectura (Palau de la Música, Liceu, teatres…), poesia (J. Maragall, Salvador Espriu, Joana Raspall…)
  6. Adonar-se que la política és necessària per promoure els pilars de la identitat nacional:
  • La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925).
  • L’Estatut d’Autonomia reconeix Catalunya com una nacionalitat que exerceix el seu autogovern.
  1. Tenir una visió sobre l’actualitat d’una societat que reclama el seu dret a decidir el seu futur com a nació.
  1. Constatar altres plataformes de divulgació de la llengua i la cultura catalana: l’escola, la premsa, la televisió, la ràdio…

  CONTINGUTS

  • Els gegants
  • La gastronomia
  • Els castellers
  • La sardana i la cobla
  • La senyera
  • Personatges catalans
  • La llengua i la cultura catalana
  • Les institucions catalanes

 ACTIVITATS

  Educació infantil

 P3 – Els gegants

El projecte de Catalunya, a P3 hem treballat els gegants i els capgrossos.

Aprofitant les Fires de Sant Narcís, hem vist diversos vídeos. Hem parlat de com van vestits, dels complements  que porten a les mans i al cap, de com es mouen i de les cobles de música que els acompanyen sempre. Ens ha fet molta gràcia el capgròs típic de Girona que porta una mosca al nas i hem rigut molt amb ell.

Hem ballat i mogut molt per la classe com si fóssim gegants i capgrossos.

També hem pintat algunes fitxes de gegants i capgrossos.

La cançó que hem après i que ens agrada molt cantar és  “La Geganta Marcel·lina”.

En el mural de la nostra galeria hem representat amb diferents materials les parts d’un gegant i una geganta: el ram de flors, el vestit, les cares i les sabates.

P4 – La gastronomia

– En primer lloc hem situat Catalunya dins del planeta. Hem parlat de continents i ens hem situat a Europa.

Hem parlat de Catalunya:

  • Té 4 províncies: Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida. Nosaltres hem vist que estem a Girona.
  • La llengua és el català.
  • El nostre símbol és la senyera (o l’estelada).
  • Les nostres festes i tradicions són: St. Jordi, castanyada, tió, Reis, 11 Setembre, capgrossos, castellers,…
  • La Gastronomia

GASTRONOMIA:

Ens hem centrat en la gastronomia i en especial:

* Botifarra amb mongetes

* Pa amb tomata

* Escudella i carn d’olla

Es treballa cada plat: els ingredients i la manera d’elaborar-lo. Per a l’escudella parlem de les verdures que s’hi posen i la carn, així com també l’aigua, la sal i la pasta.

* Mural al passadís: hem  fet una llesca amb tomates petites de paper de seda fetes pels nens, i una olla d’escudella amb galets. A cada galet hi hem posat la fotografia d’un alumne/a.

* Anem a comprar els ingredients per fer pa amb tomata a la classe, i els treballem: pa, tomata, oli i sal. Quan està acabat se’l mengen a la classe.

P5 – Els castellers

En el projecte dels castellers hem parlat de

  • Com van vestits, de quines peces serveixen per a distingir a les diferents colles castelleres (color de la camisa, mocador), de la importància de la faixa (i que no és fàcil posar-la), dels instruments que sonen quan el castell comença a formar-se (gralles i timbals).
  • D’un cap de colla que és qui va donant les ordres.
  • Hem insistit que els dosos, l’acotxador i l’enxaneta porten casc obligatòriament perquè són els més petits i per protegir-se el cap davant d’una caiguda.
  • Que els castellers que pugen al castell van descalços per no fer mal a l’esquena dels companys.
  • La diferència entre un castell i un pilar; dels pisos que pot tenir un castell i de com es diu cada un d’ells. També hem vist diferents tipus de castells i la relació que hi ha a l’hora d’anomenar-lo entre la gent que hi ha a cada pis i els pisos que té.
  • Què vol dir coronar o carregar un castell (quan l’enxaneta aixeca la mà o fa un petó), descarregar-lo, fer llenya i que tant important és carregar-lo com descarregar-lo.

Els nens i nenes han decorat el mural de fora l’aula amb castellers fets amb rulls de paper de vàter; han après la cançó “l’enxaneta” d’en Jordi Tonietti; han observat a la pissarra diferents vídeos de castellers; han pogut observar com és una gralla que tenim a la classe i, finalment, han vingut a la tarda uns quants Marrecs de Salt que els han ensenyat com són els cascs, els mocadors, les faixes i com es col·loquen els castellers per fer alguns castells.

 

 EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Cicle inicial

 PRIMER –   La sardana i la cobla

Els alumnes de primer hem estudiat la nostra dansa popular: La sardana i la cobla.

Hem aprés que la sardana és la dansa tradicional catalana ballada per un nombre indeterminat de balladors agafats de la mà i formant una rotllana, al so d’una formació musical anomenada cobla. A la rotllana pot entrar-hi tothom. una rotllana de balladors no rebutja mai ningú però, com a mínim, han de saber marcar els passos (curts i llargs). També hem après que si entrem en parella, el noi ha de donar sempre la mà dreta a la noia.

Ens hem assabentat que és fan concursos de sardanes i hem parlat de les colles sardanistes, els seus vestits, quants són…

També hem treballat el conjunt orquestral que toca aquesta dansa popular: La cobla.

Hem vist i escoltat quins instruments la formen; quants n’hi ha, de quin material estan fets, com sonen, la col·locació…

Finalment, hem escoltat alguna de les nostres sardanes més populars.

Per programar aquest tema ens hem coordinat amb la mestra de música.

Juntament amb els companys de segon, s’ha confegit el mural del passadís amb una gran senyera de fons i colles sardanistes amb una cobla en primer terme.

SEGON – La senyera

Els alumnes de 2n hem buscat la història de la senyera. Com no, hem anat a parar a la llegenda de “Les quatre barres”. La que explica que després de la guerra entre francesos i normands, el rei dels francs va mullar-se els dits en la ferida de Guifré el Pilós i els va lliscar sobre el seu escut d’or, deixant-hi dibuixades quatre barres vermelles. Però és una llegenda que data del 1551. L’hem treballada com a tal a través de l’expressió escrita, l’expressió corporal. També hem vist el capítol corresponent d’en Dragui.

Enllaç al capítol.

Sempre hem treballat en petit grup.

També hem après i sabut que a l’any 1150 es va trobar un segell del compte Ramon Berenguer IV on hi havia barres vermelles i grogues i sabem també que el 1385, el rei Pere el Cerimoniós, va dir que la senyera era dels comptes de Barcelona i va ordenar posar barres a tots els sepulcres i/o sarcòfags dels diferents comptes. A la catedral de Girona hi ha el sarcòfag de l’Ermessenda de Carcassona i també la del seu nét, en Ramon Berenguer III. En el sarcòfag de l’Ermessenda, d’estil romànic, hi ha 9 barres vermelles i grogues, però com que el sarcòfag va estar dins un altre sarcòfag d’estil gòtic, no es va saber l’existència de les barres fins més tard, fins que es va obrir el sarcòfag.

La veritat, no està massa clar d’on ve la senyera.

MURAL – CICLE INICIAL

Hem posat colles sardanistes al damunt d’una gran senyera. Un divendres a la tarda vam barrejar tots els alumnes de cicle inicial per formar colles sardanistes, en grups de 6. Cada colla havia d’escollir els colors i la textura del seu vestit. Hi havia sardanistes de cares, d’esquenes i de costat per tal de tancar la rotllana. Ells només disposaven de la plantilla la qual havien de pintar i vestir un cop ho havien acordat amb la resta de companys de colla. 11 alumnes de primer eren la cobla. Cada un alumnes va haver de fer un instrument.

 

EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Cicle mitjà

 TERCER – Personatges catalans

El dia de la reunió de pares vam fer, amb ells, la primera sessió del projecte i van escollir 5 personatges de diferents àmbits que treballaríem a la classe: Jaume I, Mercè Rodoreda, Pau Casals, Lluís Llach, Salvador Dalí i, el que nosaltres havíem acordat, Antoni Gaudí. Hem treballat a la classe en grups, cada grup un personatge.

Amb tot el material que les famílies havien portat, han anat escollint la informació que consideraven més rellevant de cada personatge i l’han recollit en una wiki. projectecatalans.wikispaces.com.

Acabaran el projecte fent una presentació oral a la classe dels diferents personatges.

QUART – Personatges catalans

Catalunya té la sort de comptar amb persones que han destacat pel seu talent al llarg de la història, sovint en sabem el seu nom gràcies a les plaques dels carrers o als noms d’alguns premis reconeguts, però no en coneixem gaire res més. Per això en aquest projecte descobrirem les seves biografies, els trets més destacats i les característiques de l’època en què van viure. El punt de partida ha estat Antoni Gaudí i el modernisme català, però a més a més, de la mà de les famílies de la classe de 4t, coneixerem 25 personatges il·lustres catalans de tots els temps. Els nens i nenes oferiran una conferència a la resta de companys de classe conjuntament amb les seves famílies.

– Mosaic pel mural del passadís del banc del Parc Güell

– Biografia d’Antoni Gaudí

– Mandales.

– Descobrir els seus edificis més importants.

– Llibret recull de tots els personatges treballats.

Pel que fa al mural de cicle mitjà, tindrà dues parts: la part inferior representarà els bancs ondulats del Parc Güell i la part de dalt una línia del temps on col·locarem els personatges que haurem estudiat.

 

EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Cicle superior

 CINQUÈ i SISÈ– La llengua, la cultura i les institucions catalanes.

Treball fet a socials a Cicle Superior:

A partir d’uns vídeos de l’XTEC  hem treballat els següents aspectes de la Catalunya del 1714:

  1. Les activitats econòmiques
    2. La demografia
    3. La societat
    4. Orígens de la població
    5. Les ciutats
    6. El camp
    7. La vida quotidiana

Els alumnes, en equip, han escoltat i han respòs unes preguntes d’unes fitxes que havia preparat.

  1. Explicació, a classe, de la història de la llengua catalana.
  2. Explicació a partir del mural.
  1. A matemàtiques (a cinquè) hem fet un treball de mesura per fer les lletres del mural.

  1. Recerca d’informació per internet dels diferents blocs:
  • Música
  • Poesia
  • Símbols
  • Música
  • Festes i tradicions
  • Endevinalles, dites, embarbussaments
  • Edificis il·lustres
  1. Posada en comú i selecció del material.
  2. Impressió de les imatges.
  3. Impressió breu de la informació.
  4. Realització del mural.
  5. Explicació, per grups, del mural.